Kyôto

Molta calor i molta gent, el resum del dia. Vam sortir a les 7 del matí cap a Maibara, una estació de Shinkansen que està una mica lluny, però només a una parada de Kyôto, amb la qual cosa el bitllet és molt més barat (2.060Yens =14 Euros [només anada]). Mitja hora en cotxe, i després 25 minuts en tren bala, i ja erem a Kyoto.
L'estació és bastant rara, una arquitectura curiosament estranya. Des d'allà vam agafar un bus fins al temple de Kyomizu, (200Yens =1,35Euros ), però el bus et deixa a la base, i has de caminar tot fins dalt, passant pel mig d'un cementiri gegant. Per aquella hora encara no feia gaire calor, perquè era bastant d'hora i estava una mica ennnuvolat, però el pitjor ha estat quan hem arribat adalt. Allò ja era insuportable, he fet algunes fotos dels carrerons que hi ha per allà, mentre em desfeia de calor. Hem dinat per un carrer de per allà a les 10:30, i a les 12:00 ja tornava a tenir gana, així que hem anat a prendre un gelat a un bar (850Yens=5,7Euros = Ouch!).
Hem seguit voltant per allà fins les 4, entrant a temples, i comprant regalets, i a després hem agafat un taxi des d'allà fins l'estació (1200Yens=8,1Euros). Allà el preu va per metres, 300 metres 80Yens=0,50Euro, però si hi ha una mica de trànsit et cobren un extra.
A l'estació hem voltat pel centre comercial de l'estació de Shinkansen, i cap a les 5 hem agafat el tren de tornada.

Umizuri (Pesca al Mar)

Avui hem anat a pescar en vaixell al mar del Japó. El matí ha estat una mica dur el fet d'haver-se de llevar a les 3, però és que a més, mentre anavem en cotxe, anaven caient rajos al voltant, i semblava que al final ens hauríem llevat a les 3 per res. He aconseguit fotografiar-ne 2, amb la qual cosa ja estava mitjanament content com per tornar sense anar al mar... quan ja pensavem que res de res, ha començat a parar la pluja, i finalment hem pogut sortir a feinar jajaja.
Mentre anavem mar endins, es veia el parc d'atraccions de Nagashima, que te una muntanya russa bastant potent...
Entre d'altres coses hem pescat una Orada bastant gran.
Després d'anar de pesca, hem anat a menjar el peix en el seu estat més natural, però tallat, és a dir Sashimi. La peça de la foto val 7 euros, és la part més greixosa de la tonyina i a Barcelona es llençaria si fos perquè els japonesos ho compren juju. I demà a Kyoto

Una nit a casa del tiet

Aquesta nit he dormit a casa del tiet, una casa bastant gran i amb els seus detallets. El millor de la casa és el bany i els lavabos. Lavabos d'aquells automàtics, que quan entres s'encen el llum s'obre la tapa, quan acabes tira la cadena, i si seus sents els ocellets fer piu piu a una grabacio que te ficada el lavabo. L'aixeta per rentarte les mans s'encen sola quan poses les mans a sota, i un feix de llum blava te les il·lumina. L'habitacio on he dormit és la dels convidats, estil europeu, és a dir no es dorm al terra. Ja fa dues setmanes que no dormia a un lloc més elevat de 10 cm, i no hi estava acostumat, però amb l'aire acondicionat he dormit bastant bé.

La sala on es menja la van començar a construir per la taula, és a dir van plantar la taula, i despres van fer els fonaments i de més al voltant. La pantalla plana penjant del sostre és bastant agradable a la vista, i la cadira de massatges és agradable al tacte.
La banyera és bastant gran, i fa bombolletes, pots regular la temperatura de l'aigua amb un botonet, que escalfa l'aigua o la mante a la temperatura que vols, la llum ambient també es regula amb un botonet al costat de la banyera. El que em va fer més gràcia és la dutxa, te una dutxa normal, i una dutxa molt curiosa, consisteix en un mirall, i al voltant del mirall tot ple de foradets, per on surt aigua, és bastant útil, però acaba agoviant! Un cop t'has acabat de dutxar, fiques la roba per un forat que hi ha a la paret, i va a parar al cubell de la roba bruta, cubell que al japo, encara, generalment, "només veuen les dones". A l'altra banda hi ha la sala de la rentadora i l'assecadora, totes dues màquines immenses. Les vistes que hi ha desde la dutxa també són bastant relaxants.
L'aigua de la dutxa està desmineralitzada, de manera que el cabell queda super llis. També cuinen amb aigua desmineralitzada i els utensilis de cuina duren molt més.
Bé em vaig dedicar a comptar els aires acondicionats, i resulta que n'hi ha 15, gairebé un per cada habitació, però és que en una casa tant gran i sense aire no s'hi podria viure a l'estiu...

La Casa

La casa on estic aquest dies, és la típica casa japonesa preparada per terretrèmols, tota de fusta, parets de paper, típic vaja.
L'entrada és la típica entrada "GenKan" on es deixen les sabates i tal la resta consisteix en una cuina, una sala d'estar, una dutxa+banyera, una habitacio al costat de la cuina, una habitacioneta al costat de la sala, on hi ha un piano, i una sala molt gran que està dividida en 4 habitacions. Nosaltres ocupem 3 d'aquetes sales, una i mitja per deixar-hi coses, i i l'altra una i mitja per dormir. Una d'aquestes habitacions és on hi ha el "Butsudan", una mena de construcció on es resa pels morts de la familia, i es posa a dins una foto del mort. A casa nostra en tenim un per 4 morts, així que no podem ficar les fotos a dins, i estan penjades a la paret. Al segon pis hi ha només 2 habitacions. També hi ha dues Katanes d'adorno...
És curiós perquè la zona on estem nosaltres no la toca ningu quan no hi som, perquè no la fan servir, per tant si deixes una cosa d'una manera, 2 anys més tard segueix igual. La cuina sempre està bastant desastrosa, i la sala amb tot de coses per allà, però què hi farem jaja.
Dormir dormim com el Nobita, a terra, a Barcelona també estaria bé dormir-hi, però les cases de Barcelona no estan preparades perquè la gent dormi així, perquè durant la nit vas deixant anar CO2, i s'acumula al fons de l'habitacio, si dorms a terra no pares de respirar-lo, i no acaba sent bo pel cos. Al Japó les cases de poble tenen el terra elevat un metre, i el terra de tatami deixa transpirar l'O2, per tant s'oxigena el terra, i no hi ha cap problema en dormir-hi.

Yakiniku-ya Royal (焼肉屋ローヤル）

Fins fa 150 anys, al Japó no es menjaven animals de 4 potes, perquè el budisme els considerava de la mateixa familia que els éssers humans. Només menjaven ocells, i peix.
Mentre els Japonesos es morien de gana menjant allò, i tenien superpoblacio de vaques i porcs, els Koreans ja teníen el costum de menjar-s'ho tot, fregit. I va ser fa 50 anys aproximadament quan el concepte de Restaurant Yakiniku es va posar de moda, i encara és un tipus de restaurant molt famós vagis on vagis del Japó, i fins i tot és molt possible que hi hagi algun episodi del Shin Chan dedicat a aixo.
El concepte és molt simple. És un restaurant on al mig de la taula hi ha una reixa i carbo cremant, tu demanes la carn, i te la porten crua, i te la cuines tu, així de fàcil.
Ahir vam anar a un Yakiniku que es diu Royal, el cartell que l'anuncia s'intueix a bastants metres xD. És famós a la zona per ser el de carn més toveta i bona. L'edifici en si també és bastant maco, i per la finestra sempre raja aigua, i dóna molta sensació de frescor.

Per menjar vam demanar Karubi, Ro-su, i la meva cosina Tan (llengua de vaca!!). Per acabar de pair-ho tot vaig demanar un Ochazuke (z = s sonora), que consiteix en ficar te calent sobre l'arròs.

El Mosquit Tigre (Aedes albopictus)

El mosquit tigre és originari de l'Asia, detectat per primer cop a Sant Cugat del Vallès (sospitòs, sabent que allà hi viuen la majoria dels japonesos, i a sobre hi ha l'escola japonesa, on porten plantes i vegetació del Japó) amenaça amb expandir-se per tota Catalunya i Espanya. És curiós perquè aquest mosquit només ataca durant el dia, i durant la nit descansa, així que el sorollet aquell de quan estàs dormint no el sents i no et molesta. Malauradament al Japó no només hi ha aquest mosquit, sino que hi ha el comú, per tant tens totes les hores cobertes.

Les picadures del mosquit tigre duren un parell de setmanes, inflamen la pell, i et desperten durant la nit de la picor que provoquen. Per sort, els afterbite japonesos estan preparats per això, i funcionen adormint la pell amb una frescor molt forta. El que faig servir jo és el KinKan, és molt famós ja que va ser dels primers en aparèixer, i fa una olor realment forta. El mosquit en sí es bastant estètic, i de seguida que el veus ja saps que és ell, només per la forma de volar, molt més enèrgica que la d'un mosquit comú.

Aneu-vos preparant...

Un centre comercial

Avui he anat a un centre comercial. Està a 25 minuts en cotxe de casa, i és nou de fa un any. Són semblants als de BCN, tot i que menys botigues i més espaiosos. Del centre comercial hem visitat la llibreria, on també hi venien DVD i CD.
Crida l'atencio que a cada planta hi ha com 5 punts de màquines de refrescos, de totes mides, tipus, formes i continguts.

També hi ha una botiga on venen menjar de diferents països, i entre d'altres coses hi ha una màquina expenedora de ChupaChups! També hi ha un raconet pels Conguitos on venen samarretes i tot.
Després de veure tot això hem anat a la botiga tot a 100, realment gran, i realment tot a 100, no com a barcelona, a la sortida compten quantes coses tens, i multipliquen per 100 (Yens).
Casualment quan hem anat al centre comercial, feien un concurs de Yukata, a les noies que anaven vestides així els hi donaven premis, quina gran proesa...