Yakiniku-ya Royal (焼肉屋ローヤル）

Fins fa 150 anys, al Japó no es menjaven animals de 4 potes, perquè el budisme els considerava de la mateixa familia que els éssers humans. Només menjaven ocells, i peix.
Mentre els Japonesos es morien de gana menjant allò, i tenien superpoblacio de vaques i porcs, els Koreans ja teníen el costum de menjar-s'ho tot, fregit. I va ser fa 50 anys aproximadament quan el concepte de Restaurant Yakiniku es va posar de moda, i encara és un tipus de restaurant molt famós vagis on vagis del Japó, i fins i tot és molt possible que hi hagi algun episodi del Shin Chan dedicat a aixo.
El concepte és molt simple. És un restaurant on al mig de la taula hi ha una reixa i carbo cremant, tu demanes la carn, i te la porten crua, i te la cuines tu, així de fàcil.
Ahir vam anar a un Yakiniku que es diu Royal, el cartell que l'anuncia s'intueix a bastants metres xD. És famós a la zona per ser el de carn més toveta i bona. L'edifici en si també és bastant maco, i per la finestra sempre raja aigua, i dóna molta sensació de frescor.

Per menjar vam demanar Karubi, Ro-su, i la meva cosina Tan (llengua de vaca!!). Per acabar de pair-ho tot vaig demanar un Ochazuke (z = s sonora), que consiteix en ficar te calent sobre l'arròs.

El Mosquit Tigre (Aedes albopictus)

El mosquit tigre és originari de l'Asia, detectat per primer cop a Sant Cugat del Vallès (sospitòs, sabent que allà hi viuen la majoria dels japonesos, i a sobre hi ha l'escola japonesa, on porten plantes i vegetació del Japó) amenaça amb expandir-se per tota Catalunya i Espanya. És curiós perquè aquest mosquit només ataca durant el dia, i durant la nit descansa, així que el sorollet aquell de quan estàs dormint no el sents i no et molesta. Malauradament al Japó no només hi ha aquest mosquit, sino que hi ha el comú, per tant tens totes les hores cobertes.

Les picadures del mosquit tigre duren un parell de setmanes, inflamen la pell, i et desperten durant la nit de la picor que provoquen. Per sort, els afterbite japonesos estan preparats per això, i funcionen adormint la pell amb una frescor molt forta. El que faig servir jo és el KinKan, és molt famós ja que va ser dels primers en aparèixer, i fa una olor realment forta. El mosquit en sí es bastant estètic, i de seguida que el veus ja saps que és ell, només per la forma de volar, molt més enèrgica que la d'un mosquit comú.

Aneu-vos preparant...

Un centre comercial

Avui he anat a un centre comercial. Està a 25 minuts en cotxe de casa, i és nou de fa un any. Són semblants als de BCN, tot i que menys botigues i més espaiosos. Del centre comercial hem visitat la llibreria, on també hi venien DVD i CD.
Crida l'atencio que a cada planta hi ha com 5 punts de màquines de refrescos, de totes mides, tipus, formes i continguts.

També hi ha una botiga on venen menjar de diferents països, i entre d'altres coses hi ha una màquina expenedora de ChupaChups! També hi ha un raconet pels Conguitos on venen samarretes i tot.
Després de veure tot això hem anat a la botiga tot a 100, realment gran, i realment tot a 100, no com a barcelona, a la sortida compten quantes coses tens, i multipliquen per 100 (Yens).
Casualment quan hem anat al centre comercial, feien un concurs de Yukata, a les noies que anaven vestides així els hi donaven premis, quina gran proesa...

La casa i els voltants

Aquí podeu veure algunes fotos de la casa i els jardins. El lloc on estic vivint consisteix en un terreny on hi ha 3 cases, un restaurant i una floristeria. Una de les cases és on viu la meva avia, el meu tiet i les meves cosines, l'altra és on viuen els meus altres tiets. L'altra casa és una petita casa per convidats, una cuina, una sala d'estar i una habitacio, tot minúscul. El restaurant és de la meva tieta, i la floristeria la porten la meva avia i el meu tiet. Al voltant de les cases hi ha molta vegetació, i darrera les dues, hi ha un hort.
Entre l'hort i les dues cases hi ha el parking, i just a l'altra banda hi ha un camp de te, però és del vei.

Capturant el Sopar!

Al mar del Japó hi ha pujades i baixades de marea, i llocs on hi ha 2 metres d’aigua, passen a ser un pla on hi pots caminar en qüestio d’hores. Avui era un dia dels que passava això. A les 9 de matí l’aigua començava a baixar, i a les 12 tornava a pujar.

Ho hem aprofitat per no haver de comprar el sopar. Hem anat a les 9 del matí a buscar “navalles” i altres fruits de mar.
La captura de navalles és molt interessant, es tracta d’aixecar una mica la sorra de la part d’adalt i buscar forats amb forma triangular. Un cop trobat s’hi fica una mica de sal per sobre, i al cap de pocs segons surt el cap a l’exterior i s’agafa amb la mà.

Primeres Curiositats

El segon dia al Japó i vam anar a mirar botigues per veure com estan les coses. La veritat és que tot pinta bastant bé ^^. Primer de tot vam anar a una botiga d’electrònica, on vaig trobar l’iPod nano , Estava esperant al Japó per comprar-me’l i ara esperare uns dies a veure si surt el de 10 gigues, el de 4 gigues aquí val 180 euros a diferència dels 250 que val a la FNAC,,, A la mateixa botiga vaig veure també un nou concepte d’exercici de cames, és una mena de “esquena de cavall” que et fa massatges a les cuixes i li pots regular la velocitat.
Tot seguit hem anat a comprar menjar per dinar, i he començat a investigar sobre les FANTA que hi ha, perquè em te molt intrigat que a cada pais hi hagi gustos diferents. Al Japó no hi trobaràs mai fanta de llimona, en canvi vaig veure la mítica Fanta de raïm (envàs nou), per segon cop a la meva vida Fanta de Poma i per primer cop a la meva vida Fanta de meló. També vaig veure una mena de Fanta nova que diu que porta Guarana i no se quines coses més També a la mateixa botiga li he fet foto a un dels aliments més famosos delJapó, aquella salseta verda picant, doncs bé podeu veure l’arrel d’on prové .
També vaig fer foto de les màquines de begudes que no hi ha a Barcelona, són unes máquines que et fan un graniçat de diversos sabors, CocaCola, Cafè, Poma etc… I com no a l’entrada de la botiga un McDonald’s!! Sempre tan universal.

El Viatge

Una hora i mitja fins a París, 2 hores d’espera i finalment hem pujat al vol de llarga durada, el de 12 horetes. Per sort a l’avió hi havia tele personalitzada i una llista de pelis que podies veure. Primer he mirat Firewall, una puta merda ambulant, i despres V of Vendetta, bastant millor. Quan he acabat de veure les pelis faltaven 5 hores de vol, aixi que navegant pel menú de la tele m’he fet una playlist amb cançons per dormir i he dormit una estona, tanta que quan m’he llevat faltava una hora i quart per aterrar, i no he fet res més que esperar. Han millorat bastant la tele personalitzada aquesta. Abans, a una hora determinada començaven a posar totes les pelis alhora per diferents canals, amb la qual cosa era molt difícil acabar de veure’n una i poder veure’n una altra. Ara ha canviat, tens el menú on les tries, i pots fer pause, tirar endavant, enrere etc… El mateix amb la radio, abans fotien totes les emissions alhora, ara pots triar fins i tot quina cançó vols escoltar dins l’emissora, i fer una playlist amb les teves preferides. Al mapa de navegació GPS li han afegit una vista, una mena de vista 3D.
Quan hem arribat a l’aeroport de Nagoya hem agafat un trenet regional fins al centre, i allà hem agafat el tren bala cap a Gifu Hashima. D’allà ens han vingut a buscar. A l’estació de tren bala de Nagoya he vist una cosa molt curiosa que ja havia vist en fotos però que pensava que era de conya, i és un desfibrilador de primers auxilis, que qualsevol pot fer servir en cas de necessitat.

Novetats, doncs que el mobil em funciona aquí, ja que és 3G, i puc trucar i rebre trucades com si fos aqualsevol lloc d’europa, tot i que encara no en se el preu...