lunes, julio 24, 2006

El Viatge


Una hora i mitja fins a París, 2 hores d’espera i finalment hem pujat al vol de llarga durada, el de 12 horetes. Per sort a l’avió hi havia tele personalitzada i una llista de pelis que podies veure. Primer he mirat Firewall, una puta merda ambulant, i despres V of Vendetta, bastant millor. Quan he acabat de veure les pelis faltaven 5 hores de vol, aixi que navegant pel menú de la tele m’he fet una playlist amb cançons per dormir i he dormit una estona, tanta que quan m’he llevat faltava una hora i quart per aterrar, i no he fet res més que esperar. Han millorat bastant la tele personalitzada aquesta. Abans, a una hora determinada començaven a posar totes les pelis alhora per diferents canals, amb la qual cosa era molt difícil acabar de veure’n una i poder veure’n una altra. Ara ha canviat, tens el menú on les tries, i pots fer pause, tirar endavant, enrere etc… El mateix amb la radio, abans fotien totes les emissions alhora, ara pots triar fins i tot quina cançó vols escoltar dins l’emissora, i fer una playlist amb les teves preferides. Al mapa de navegació GPS li han afegit una vista, una mena de vista 3D.
Quan hem arribat a l’aeroport de Nagoya hem agafat un trenet regional fins al centre, i allà hem agafat el tren bala cap a Gifu Hashima. D’allà ens han vingut a buscar. A l’estació de tren bala de Nagoya he vist una cosa molt curiosa que ja havia vist en fotos però que pensava que era de conya, i és un desfibrilador de primers auxilis, que qualsevol pot fer servir en cas de necessitat.

Novetats, doncs que el mobil em funciona aquí, ja que és 3G, i puc trucar i rebre trucades com si fos aqualsevol lloc d’europa, tot i que encara no en se el preu...

No hay comentarios: